T'interessa

Portales

NOMENCLÀTOR TOPONÍMIC VALENCIÀ

NOMENCLÀTOR TOPONÍMIC VALENCIÀ

GEOREFERENCIACIÓ I PUBLICACIÓ DEL SERVEI 

La georeferenciació i publicació en la Infraestructura de Dades Espacials Valenciana (d'ara en avant IDEV) del Nomenclàtor Toponímic Valencià (NTV) ha sigut possible gràcies al treball   conjunt i interdisciplinari dut a terme per l'Institut Cartogràfic Valencià (ICV) i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). En aquest projecte han participat i contibuen treballant contínuament un conjunt de professionals de diferents àmbits (cartògrafs, enginyers geodèsics, informàtics, lingüistes, geògrafs, etc.).

Este treball toponímic integral comprén la recopilació, la normalització i la georeferenciació de la toponímia valenciana major i menor que permeten la seua incorporació en la IDEV.  La toponímia és una part essencial com a element referenciador de la realitat física i humana.

Actualment la informació geogràfica està allotjada adeaquadament perquè siga possible la incorporació i actualització de les dades de manera progressiva i constant, de forma que el NTV es posa a l'abast del públic alhora que es crea. Els més de 120.000 topònims que conté estan referits tant a la toponímia major (poblacions, rius i serres principals, etc.) com a la toponímia menor (rius secundaris, barrancs, muntanyes, camins, sendes, paratges, coves, fonts, etc.) de la Comunitat Valenciana.

El resultat d'estos treballs es pot consultar també en les publicacions periòdiques corresponents a la col·lecció "Toponímia dels Pobles Valencians", que edita l'AVL. El NTV pot consultar-se accedint al Visor temàtic del Nomenclàtor Toponímic Valencià i trobar més informació addicional fent clic en el següent enllaç. També pot consultar-se la classificació toponímica del NTV fent clic en aquest enllaç

 

LA TOPONIMIA EN EL NOMENCLÀTOR TOPONÍMIC VALENCIÀ

D’acord amb la legislació autonòmica, especialment l’article 41 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i l’article 7b de la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’AVL és la institució que té la competència per a “fixar, a sol·licitud de la Generalitat Valenciana, les formes lingüísticament correctes de la toponímia i l’onomàstica oficial de la Comunitat Valenciana, per a la seua aprovació oficial”. En este sentit, l’AVL estudia tots els topònims incorporats a l’aplicació d’edició del Nomenclàtor per la xarxa de col·laboradors i en dona una forma normalitzada, que és la que consta finalment tant en el Nomenclàtor, com en els productes que se’n deriven. 

El criteri general de normalització de topònims ha sigut el del respecte a la forma viva recopilada oralment, però amb l’aplicació de les regles gramaticals bàsiques. A tall d’exemple i gràcies a la tasca recopiladora dels enquestadors de camp, se sap que el barranc del Chuncà de Morella (escrit així en alguns mapes oficials), és en realitat el barranc del Juncar, corresponent a la fonètica [baráŋ del ʤuŋká]. A banda de corregir la grafia castellanitzadora ch-, a esta cadena fònica simplement se li ha afegit la -r final en l’escriptura, tenint en compte que en la parla de la zona la consonant s’emmudix en esta posició.

D’altra banda, els criteris lingüístics específics aplicats al corpus de noms geogràfics són els publicats en el manual Criteris per a la fixació de la toponímia valenciana (AVL, 2015). En els diferents apartats de l’obra es poden consultar temes com la presència o absència de l’article inicial, les aglutinacions, la preposició medial, la incorporació o no de diferents fenòmens fonètics, morfològics o sintàctics al topònim normalitzat, etc., tot això tenint en compte la zona lingüística, el tipus de topònim i la legalitat vigent. 

En el cas de la toponímia major (nom de serralades, pics i rius importants, etc.), en general s’ha seguit un criteri de territorialitat. Per tant, els topònims de la zona castellanoparlant apareixen en castellà i els de la zona valencianoparlant, en valencià (riu d’Alcoi o Serpis, però río de Escalona; muela de Cortes, però serra d’Irta). Encara que en alguna ocasió, sobretot en els topònims que designen elements lineals que passen per les dos zones lingüístiques, el nom s’ha fixat en les dos llengües: río Mijares / riu Millars; riu Xúquer / río Júcar.

Pel que fa al nom dels municipis, la legislació establix que s’ha d’utilitzar la forma oficial (Alboraia / Alboraya;  Orihuela), encara que en algunes ocasions l’AVL no considere esta denominació normativa (San Rafael del Río).

Respecte de la toponímia menor s’ha seguit clarament un criteri de territorialitat. Per tant, el nom de les fonts, partides, barrancs o llomes de la zona castellanoparlant apareixen en castellà i els de la zona valencianoparlant, en valencià. S’ha d’entendre que esta afirmació es referix a l’aplicació d’un únic codi lingüístic, i no a l’origen del topònim que pot ser divers, ja que en la zona valencianoparlant apareixen castellanismes (Collado, Don, Xarco), i en la castellanoparlant, aragonesismes i valencianismes (Micheta, Capoll, Gorgo).

En resum, partint d’un territori dividit en dos zones lingüístiques, s’ha intentat plasmar la toponímia amb el màxim respecte a la forma recopilada oralment en la seua àrea geogràfica, però sense deixar de fer una tasca normalitzadora, que incorpora una mínima correcció tipogràfica (majúscules i minúscules, tipus de lletra, etc.), ortogràfica (barranco de Abahecho > barranc de l’Abadejo) i morfosintàctica (presència/absència d’article, respecte per l’article salat, etc.). A més, sempre que s’ha pogut s’han tingut en compte les formes documentades del topònim i l’etimologia o motivació si s’ha aconseguit esbrinar. A més, el treball continua obert tant a l’estudi de la documentació que es puga anar consultant com a la incorporació de noves enquestes, així com a l’ampliació de les ja existents.